Veig les imatges del mausoleu i sempre em ve aquell adjectiu sinistre (que presagia una desgràcia), faig costat a la proposta de desmuntar-ho pedra a pedra (PNB). La concepció de la construcció em sembla ja de per si monstruosa, com tot el desplegament d'aquell règim, tan antic règim, de pessetes gastades, de segells de correus replegats en els temps infantils, de quan col·leccionava segells enganxats a les cartes dels avis, enganxats a les cartes del pare i la mare. No hi ha res a interpretar, està bastant clar en els noms dels carrers, en la història que no em van contar, en aquella mirada del jefe del estado mirant a un horitzó cobert de mort i misèria, per sobre d'un alumnat grenyut i mocós, espanyolitzat en general bàsica, alfabetitzat en blanc i negre, en aules d'una pública massiva i massificada, de vesprades de religió por la gracia de dios. Encara escolte que hi ha coses més importants, que els responsables de tot plegat millor estarien en aplicar-se a elles, clar que sí, després de tants anys hi ha llistes de coses més importants, el que passa és que semblem disposats a que la llista sia més llarga encara, darrere d'aquelles coses tan escandalosament importants. I que tingués la poca vergonya de fotografiar-se amb el dictador alemany i que el tinguen enmig d'un temple catòlic amb flors fresques cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada