Comentàvem que per començar bé la paella era fonamental daurar bé la carn, que l'avi insistia molt en aquest punt. La verdura i el brou vindrien després i l'arròs més tard. Al periòdic La Vanguardia llegia una entusiasmada ressenya de n'Antoni Puigverd de El llibre daurat d'en Josep Piera, l'autor saforenc a qui sempre trobe tan encertat, savi, els diumenges que puc llegir-lo a Levante. Un altre Piera, n'Emili, tornava a escriure sobre un territori al que m'he acostat recentment físicament (el riu Sil) i literària (n'Antonio Pereira), El Bierzo, el de Sueca sembla haver explorat aquell país i encapçalava la seua columna de dijous amb el títol Castaños del Bierzo. Vaig viatjar cinematogràficament a Islàndia dimecres tot veient la cinta Buenos vecinos (H. G. Sigurösson, 2017), comèdia negra crec han dit o escrit sobre la nòrdica proposta, que la convivència va com va i el veïnatge no passa pels seus millors moments, i tot sembla engegar-se amb una parella que pràctica el sexe o fa l'amor o té relacions físiques amb poca discreció, tot alterant l'harmonia dels habitants, especialment de la parella protagonista, del bloc de pisos que habiten (primer punt de l'ordre del dia de la reunió de la comunitat). Al primer dels diaris referits vaig llegir un article (Xavi Ayén) sobre l'escriptor argentí en Néstor Sánchez (Nosotros dos, Siberia blues), el rodamón del boom, que va acabar vivint al carrer, amb esment de la publicació del seu Diario de Manhattan i de la biografia Sobre Sánchez a cura de Osvaldo Baigorria. Durant el meu darrer viatge ferroviari llegia la valenciana Lletraferit amb un tot de propostes sobre la ciutat d'Alexandria. Avui l'Alfons Cervera s'acostava a les cremors del foc devastador sobre el país i en Piera, Emili, al camí de sant Jaume. Anit vaig perdre per alguns moments la gravetat amb Sandra Bullock i George Clooney sobre el planeta Terra (Gravity, Alfonso Cuarón, 2013), sabedor de la fragilitat de les nostres existències, les limitacions de la tecnologia terrícola, la perseverança per sobreviure en un ambient sovint limitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada