El "verdín"

He escoltat avui, com una preocupació de primer ordre que, a centenars de quilòmetres del país Lleonès hi ha, al país Català, un veritable problema de llibertat d'expressió, i algú encara ha afegit que el problema és de llibertat de pensament, deuen tenir bones raons per afirmar-ho amb rotunditat, si més no per llançar la seua argumentació sobre qui també, fent servir la seua llibertat d'opinió i de pensament, ha volgut dir la seua, per cert contrària, que en la distància, qui açò escoltava, s'ha limitat a escoltar i callar, això sí respectuosament amb la llibertat d'opinió i pensament de tots plegats, primer s'emportaran qui passava per allí, després al veí, finalment van trucar a la teua porta. 

Amb certesa que la urgència no concorre en la retirada de les restes d'aquell senyor d'aquell santuari. De cert que els monjos que hi celebren llurs misses al recinte on es troba aquella pesada llosa no veuen cap urgència per marxar i es troben tan rebé sota aquella creu de dimensions colossals, déu meu quina creu. Home urgent, urgent! Encara algun diari electrònic s'atreveix a apuntar que l'exhumació es farà en secret: Però, que pot ser públic l'acte? Però, que es podrà informar al minut d'on es trasllada el difunt, almenys provisionalment?

Ostres i carrancs de riu! Ara va i resulta que l'emblemàtica plaça lleonesa del Grano s'ha restaurat malament, que l'Ajuntament l'ha de ruixar per recuperar el verdín, que no hi haurà manera de que aquest aparega pel tipus de materials fets servir. Vam ser convocats ahir per rebre explicacions sobre el procés tradicional d'empedrat, que no s'ha seguit en la recuperació, i mentre els turistes i pelegrins prenien quelcom fresquet, nosaltres  constatàvem, entre verdolagues i treballadores formigues, un despropòsit que durarà anys. La gent del país no reconeixia com a seua la plaça, els havien fet fora.