L'obra triada per compartir al club de lectura del poble apareix en les nostres vides lectores en temps de refugiats travessant les fronteres de la vella Europa, com una mena de constatació de totes les ferides obertes de la Humanitat.
Coincidíem en afirmar és la o una novel·la de Castelló de la Plana, ciutat bombardejada, anihilada, devastada per una postguerra desfiguradora, mediocritzant. Tenen molt de mèrit els resistents davant unes estructures provincialitzadores que han deixat instal·lat un gris pesat i espès sembla que per sempre, davant unes oligarquies detestables capficades en despropòsits immobiliaris i complicitats inconfessables.
Continua l'exili de molts, un exili per sempre més, com si l'expulsió i la migració fossen les receptes màgiques del vencedor. Les bombes continuen esclatant als caps de moltes persones, en la memòria retenim els moments més dolços, probablement el record al que agafar-nos per bastir territoris de tendresa, des d'on tractar d'articular un somriure.
Els anys s'ho emporten tot per davant, com una onada que escamparà les restes del naufragi sobre una platja. Aquesta novel·la és una novel·la de restes, de petits bocins per ajudar a portar a terme una reconstrucció parcial, un acostament provisional, que acabaran engolits per la inexorable següent onada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada