Hivern sense fred, eleccions sense guanyador clar, fi d'any sense raïm, Nadal sense Jesuset, escriptura sense lectors... paradoxes, contradiccions d'aquest món sofisticat on tot es conxorxa per negar les evidències.
L'espès silenci ofegarà de matinada les expressions buides d'uns presentadors de televisió manipuladora, una besada posarà fi a un any que tant fa sia el quinze o el catorze. A la paperera anirà a parar l'antic calendari, estripada hi restarà l'agenda de paper, la indiferència gastada planarà sobre totes les deixalles de la desfeta.
Benvinguts al club del propòsit suat, de la felicitació inexpressiva, del ritual apressat. Submergits dins alguna música estranya ens descobrirem sols i abandonats finalment, qui sap si la dansa podrà portar-nos envers algun estadi catàrtic, o ofegats en alcohol bastim un buit on refugiar-nos momentàniament.
No em posaré corbata, ni lluiré la camisa d'etiqueta, tampoc vestiré el vell esmòquing, tampoc calçaré aquelles sabates negres, no em demaneu recite el poema dels adéus, cante la trista cançó de l'amic. Ja em va bé l'hivern no sia fred, no hi haja guanyador clar, manque el raïm, i el Nadal haja perdut el Jesuset, i l'escriptura no tinga lectors, açò que s'estalviaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada