No vaig anar a la missa del Gall, no vaig cantar nadales, però sí, pagant és clar, he anat a veure la pel·lícula on es parla del costat fosc de la força, a més ho he fet a un temple farcit de gom a gom d'espectadors i espectadores interessats en el darrer lliurament de la saga, en adhesió devota a una república combativa de les legions imperials.
Hores abans havia escoltat el discurs reial, farcit d'unitat, d'ordenament jurídic, de grandesa, immutables, intocables i inqüestionables, tot molt efectista i preparat, sense imposicions, sense nacionalisme, molt democràtic vaja, sense autocrítica, amb esperança amunt i esperança avall, com molt tancat i acabat entre objectes del selecte patrimoni nacional: Bon Nadal en les llengües peninsulars i prou. Com es menja això d'un discurs monàrquic la nit de celebració del naixement del fill de déu instal·lat en la menjadora d'un estable?
He vist el gest fratern de l'alcaldessa de Madrid obrint les portes de l'ajuntament de la villa als més pobres de la ciutat aquella, es faran moltes lectures, però em quede amb la lectura solidària. Mentre alguns ens refugiem a les nostres llars, en còmode recolliment familiar, altres tracten de fer-los més fàcil les coses als més necessitats. Ho veig així: què volen que els diga?
Per sobreviure recomanaria abandonar l'excés, deslliurar-se d'estupideses innecessàries, fugir del consum alienant, de la buidor materialista enganxosa. Tant de bo tingueu prop encara un moment d'alegria, un bri de tendresa, un bocí d'afecte. Si no ho teniu: benvinguts, passeu, passeu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada