M'identifique amb el que vaig entendre en deia l'Isaac Rosa a eldiario.es: que la política espanyola s'havia tornat tan ingovernable, imprevisible, com la vida de tants i tants ciutadans i ciutadanes dels pobles peninsulars, que aleshores no ens deuria de sorprendre.
Vistes les cares dels dos líders dels partits més votats a les darreres eleccions del regne constitucional un diria no ho estan passant massa bé. El president en funcions li va dir al socialista que fins ací havia arribat, i allí continua, alhora que el sr Sánchez encara porta gravat en roig als llavis allò de la indecència popular. La boxa continua.
Veig somriure la gana al cap i cua dels podemites, tot recordant els regals no els porta el Pare Noël per aquest territori, sinó els Reis d'Orient, i veig apel·lar seriosament a la unitat de la pàtria indivisible a la cap del que, pense per mi, acabarà essent, en el futur, l'únic partit socialista obrer espanyol amb representació i múscul: l'andalús.
Cert que també desitjaria algun programa de televisió mostrés, somrient, el rostre d'algun/a representant del Partit Animalista, força votat al meu parer, i qui sap si llest per donar la sorpresa aviat, amb permís de la llei electoral anti-proporcional que ens mal representa, i l'espenta decidida d'algun programa o cadena de televisió, que tot ajuda. A alguns no els deu fer massa gràcia aquest moviment electoral.
El somriure malèfic d'en Mas ve a ser un poc el del benvinguts al club del pacte, del precipici dels resultats: ja hi és tothom, excepte en Duran (tornarà?) i Herzog. El riure del ciutadà Albert sembla desaparegut en les darreres hores, se'l troba a mancar després de tantes presències al plató, minuts d'exemplaritat, de viatge al centre que resultà excursió accidentada a una impossible majoria en braços del més popular dels grups.
Me n'oblidava del rostre de l'absent real, que en poques hores veurem en discurs solemne gravat a palau: el del cap de l'estat. Va ja pel segon discurs nadalenc, qui ho diria, i promet en aquestes hores post. El paper moderador reservat per la norma suprema i el to conciliador, són esperats per afegir un poc de trellat i serenor a la disbauxa que plana sobre nosaltres aquest Nadal ¿del recanvi? Veurem si riu o no: de moment el referèndum monarquia o república encara no és cap línia roja, però ¿qui sap ?atès l'anunciat desembarcament de Reines magues, va de bo, en les desfilades de la nit del cinc de gener.
M'ha sorprès l'aparició, no especialment riallera, dels caps de l'església demanant no sé quines coalicions les darreres hores: té a veure amb l'esperit nadalenc? o, més aviat, amb alguna amenaça dels negocis que regenten?
Si el senyor ministre d'allò interior parlava de baralles polítiques generalitzades en les taules parades de la Catalunya principatina, a hores d'ara un té la sensació la discussió política es traslladarà taules enllà per instal·lar-se entre cunyats i cunyades: democràcia participativa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada