Votar, votar en diumenge com qui fa esport o llegeix un diari o pren el sol a un jardí, amb normalitat, hi ha que prendre una decisió, ens informem, pensem, contrastem, decidim. No deuria ser més habitual? No deuria estendre's a més qüestions?
Fa molta por el vot, fa molta por la participació, detecte poc interès en què les persones siguen més lliures i sàvies, més cultes i crítiques, poc interès en els polítics i en els ciutadans. A més cultura, millor vot?
A manca de dades, al matí, es posa l'èmfasi en el vot d'unes religioses, dels caps de llista, d'algú que crida l'atenció, d'alguna absència. Vindrà el recompte, vindran els números freds, calents, vindran les declaracions, els crits dels seguidors, el silenci d'una seu abandonada pels fidels. Vindrà la victòria i la derrota, les mitges victòries i les mitges derrotes. I la victòria final i la derrota final. Guanya la democràcia: segur?
Diran el teu nom i votaràs, prendran nota en una llarga filera de noms, observaran com minven els feixos de paperetes i sobres arrenglerats en una taula, es creuaran les mirades escrutadores dels interventors, s'obrirà la urna, es comptaran els vots amb el desig de fer la suma final, de moment.
Que sí, que pots canviar-ho tot, que el vot és lliure i secret, i igual, que és un dret. Mals temps pels drets. Algú s'ha fet donant de vot, no com qui dóna un fetge o el cor, però potser com el que dóna un llibre o un objecte preuat, són temps precaris, de solidaritat i generositat humanitàries. També hi ha qui vota o voldria votar per tu, qui et prepara el vot, te'l cuina, i maniobres diverses per votar més d'una vegada, sospite que algú et barra el vot o simplement te'l dificulta, fins i tot hipnotitzadors electorals a temps complet o parcial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada