A colps de puny van acabar anit els dos líders dels partits majoritaris a la cambra de diputats de la Villa y Corte. Lamentable espectacle per als qui, ingenus, esperaven un intercanvi de idees, una exposició ordenada i amable de programes.
Li tenia moltes ganes el dit socialista al popular, l'esperava aquell a l'experimentat polític conservador arribat amb totes les medalles de l'experiència i la seriositat. La duresa pugilística es llegia al rostre del primer, una ganyota patètica al del segon.
Ara sabíem del cert, ho he llegit aquest matí també, perquè evitava els encontres amb d'altres candidats el president en funcions, coneixíem anit, en escoltar-lo (redactat per algun assessor espavilat?) de primera mà, el feble argumentari popular davant la tromba suportada en forma d'exposició del règim corrupte bastit durant les darreres dècades.
El fins ací hem arribat deuria anar escrit a totes i cadascuna de les paperetes que farem servir diumenge que ve. Aquest és el drama: la feblesa de tot plegat, que encara esperem ens salven la vida, que encara ens emmirallem en les seues propostes i promeses.
Sospite no s'acaba la vella política, sospite el bipartidisme, també ho he sentit aquest matí, és estructural. Les sumes de vots, per ara, a les enquestes no em semblen tan llunyanes del passat que es diu es soterrarà aviat. Les paraules era, o època, doncs, com a mínim, no es deurien pronunciar amb tanta alegria.
Diuen en Sánchez no podia fer altra cosa que pegar fort, d'en Rajoy que aquest era el seu peatge de campanya, posar la cara. També s'ha dit que de passió ben poca, passió per tot el que no fora el colp és clar. Qui millor descrivia tot plegat era el rostre del moderador que no sabia on amagar-se, hi era però semblava voler posar-se sota la taula i no escoltar més despropòsits.
Ara ja està, es comentarà el partit, tothom haurà guanyat, els partidaris tancaran files amb el líder, la resta ens preguntarem què em fet per merèixer tanta mediocritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada