No seré qui qüestione l'habilitat del President Mas, el nom del qual encara no pronuncien com toca els periodistes madrilenys, perquè no tenen cap interès, cap, per sobreviure políticament parlant. Igual la seua vida política es troba pendent d'un fil, però que encara viu em sembla una realitat a hores d'ara, tot i no haver-se resolt al seu favor la postura cupaire d'una manera clara, si és que açò és possible, que ja no ho sé.
Del que tampoc tinc dubte és de la por que el personatge provoca entre alguns i algunes defensors de la indivisible pàtria. O més que por, podríem dir que és l'encarnació de la por que han bastit al voltant de l'organització territorial de part de la península dita Ibèrica, Pirineus ençà. Que l'invent no es qüestiona i molt menys es toca. Ja ho van deixar clar alguns il·lustres teòrics del sagrat dret de propietat: el solar és nostre.
Un periodista lúcid ha comparat la situació de les darreres hores i dies a Catalunya amb allò del punt de partit, batejant un article periodístic, del que jo només he sentit parlar, amb el ben trobat Mas point. Com deia al principi que en Mas aguanta és una certesa, que pegue les seues darreres raquetades no ho tinc tan clar.
Si l'assemblea que venien com a decisiva s'ha partit en dues mitats idèntiques, no descartaria ho feren els diputats de la CUP en la ja reservada data de la sessió d'investidura. La líder de l'oposició catalana ja adverteix, ha de fer algun advertiment, que el moviment portaria a una declaració d'independència. Així les coses una investidura presidencial per començar l'any tibaria més les cordes que es fan servir per teixir el govern espanyol: un dels punts de conflicte que reposa darrere dels moviments polítics de les darreres hores a la villa y corte.
Que en Mas els trau de polleguera és indubtable, que s'ha cremat també, però que es trobe vençut no ho veig de moment. Li resta per endavant la presa de posició de la CUP, la reedició o no de la candidatura unitària si convoqués eleccions i ser ell el seu candidat, la configuració del partit successor de Convergència i el seu cercle ideològic i social.
I si en Mas continua al capdavant continuarà rebent, des del minut u de la possible nova presidència, totes les galtades li aniran a ell, galtades periodístiques i polítiques, i la desestabilització que es puga produir és de conseqüències ara per ara desconegudes, per la banda alta i per la baixa.
Crec haver escrit tot a Catalunya, vist des del país dels valencians, és molt fràgil. Personalment em causa angoixa per veure que tot plegat no es resol bé, així com un cansament que fa difícil de pair cada passa, cada notícia, omplint de desesperança enganxosa qualsevol plantejament de convivència democràtica.
Pense sovint que els que més ataquen a Mas podrien ser els qui més el trobaren a mancar en el cas d'una hipotètica o possible dimissió, no crec que un Junqueras o un Rull o un Romeva els resultaren menys molestos i generadors de tensió. I no descarte en Mas tracte d'aprofitar la situació espanyola per penetrar escletxes de possibles escenaris de negociació o diàleg amb el govern espanyol per conduir la situació envers altres escenaris no rupturistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada