Vostès quan els pregunten sobre les polítiques que van a portar a terme diguen "diàleg, diàleg, diàleg". Aquesta semblava ser la consigna de les primeres hores. Consigna que s'apressaren a difondre els mitjans de comunicació. Quan dialoguen, quan escolten, em creuré alguna cosa de tot plegat.
Em produeixen pànic això dels baròmetres d'opinió. Obrir sovint els noticiaris amb els resultats mesurats per aquests aparells diabòlics doncs que confiança, confiança no en fan massa. A mi, allò del baròmetre em recorda el baròmetre que penjava d'una de les parets del saló de casa del meu avi matern. D'adolescent, interessat per les mesures atmosfèriques, m'hi acostava tractant de relacionar temperatura i pressió, sense tenir gens clars els conceptes i les lectures d'aquell instrument farcit de numeracions i escales, agulles i rodaments, prediccions climàtiques associades. Açò, que volen que els diga, a mi em sembla una manera, com a mínim de dubtós rigor, de crear notícies, que cal posar en vigilància intensiva.
Igual als nord-americans i nord-americanes no els aniria malament una jornada de reflexió abans del dia de les eleccions. Sé que aniria contra les sacrosantes regles del seu procés electoral, però és que en fan un gra massa. Per si fos poca cosa, els mitjans domèstics s'han abocat al seguiment d'aquella baralla presidencial, com si la vida ens anés amb ells. Cert que en Trump fa bastant por, i que la imatge cridanera de la Sra. Clinton deixa que desitjar. No pinta bé aquell país. Llàstima perquè hi deu haver bona gent que tracta de viure en pau, bastint amb llur esforç un país per tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada