Portem tot el dia amb el senyor Trump amunt i avall. El personatge fa bastant por, igual que la colla que li fan costat i es reprodueixen a diferents indrets del planeta. Només la campanya que ens ha arribat a aquest costat de l'Atlàntic, doncs que ja fa molt de respecte.
L'han votat sí, però el sistema electoral nord-americà se'ns presenta com un poc o bastant diabòlic: No? Segurament hi han de pitjors. Igual cal a hores d'ara preguntar-se: Per què no ha convençut prou el Partit Demòcrata i els seus/les seues candidats/candidates? Queda clar per guanyar el poder val tot, lliçó quasi indiscutible dels darrers dies, prenem bona nota.
Triomfa allò de l'Amèrica per als americans. Des d'ací aquella societat sembla ¿malalta?, i la d'ací com que va pel camí d'emmalaltir-se com aquella. És contagiós tot plegat, però no deixa de ser la vella malaltia dels odis, les enveges, els prejudicis, l'egoisme, la ignorància, la competitivitat, el racisme, la intolerància.
No s'entén bé que un multimilionari vaja a defensar els interessos de qui no ho són: Vol que tots els altres, per suposat nord-americans, també ho siguen? Tornem als vuitanta? Aquest personatge mal-educat i groller pot acabar fent bo en Bush fill, i mira que va fer mal aquest senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada