El despertar valencià d'en Víctor Maceda, publicat per Pòrtic se'ns presenta com crònica de la política valenciana, més o menys des dels temps de Zaplana fins l'actualitat. En la presentació que podíem veure a Vilaweb televisió fa uns dies, el presentador apuntava més a malson que a despertar, i raó no li'n faltava a parer de qui açò escriu.
Cert que s'ha aconseguit un canvi de responsables al capdavant d'algunes de les principals institucions del país dels valencians i de les valencianes, cert que s'ha avançat molt, que s'ha arribat força lluny, sobretot mirant-s'ho amb una certa perspectiva, però tothom sap cal treballar molt i que els obstacles no seran gens fàcils de superar.
Ara com ara, el poder de l'estat, que es reorganitza, serà un impediment a les línies polítiques de la Generalitat: desaprofitarà en Rajoy qualsevol oportunitat per reconstruir el poder conservador a un territori que saben clau per al domini que volen continuar desplegant? De segur que els seus estrategues treballen en el disseny de la reconquista valenciana.
En la part final del llibre ressenyat, l'autor, així ho he entès, parla de tres grans figures polítiques d'aquest període autonòmic valencià: na Rita, en Zaplana i na Oltra. Tots tres personatges amb ambició i una força que arrossegava adhesions electorals contundents. Els dos primers ja sabem com han acabat, Oltra a hores d'ara és una incògnita al mitjà i llarg termini, el temps anirà desvetllant-nos què li té reservat.
En llegir el text em sembla que la narració, a més dels polítics, i una precisa descripció dels múltiples episodis de la vida política, té com a gran protagonista la societat valenciana, que ha anat evolucionat aquestes darreres dècades, l'aproximació a la qual esdevé indefugible per conèixer el perquè de tot plegat.
Les polítiques, sobretot del PP, a la Comunitat Valenciana han resultat catastròfiques per als seus ciutadans i ciutadanes, i sense autocrítica, en primer lloc d'aqueix PP o del que en resta, després dels qui han tingut responsabilitats de govern, tindrem força difícil despertar. Continua funcionant el panxa-contentisme, el pensament reaccionari instal·lat en una ignorància alegre i riallera, amb les temptacions, pense que intactes, de tornar al vell camí.
En Maceda es consolida com a periodista, escriptor, que tant de bo continue contant-nos aquesta apassionant vida política valenciana que ens ha tocat viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada