Uns veïns fan algun comentari sobre el temps i un altre respon Ya te digo. Fa molt bo, les boires de les primeres hores del matí deixen pas a un sol magnífic. Una abraçada a un aparcament de vehicles de lloguer pròxim a l'estació de tren, entre un xic i una xica, em trenca el cor, pense ella se l'estima molt, ell és el que marxa, ella estaria disposada a deixar-ho tot per ell, tot seguit llegiré novament allò de M. Peligro advocada, em ve al cap Asociación de Viudas Lancia. Vull escapar de la ciutat, estic disposat a agafar qualsevol autobús, qualsevol tren, però si és que no hi ha trens, no hi ha autobusos per anar enlloc o tots han marxat ja i jo els he perdut tots.
Creue el riu per passarel·les i l'aigua roja, pense, ens informa de les pluges de les darreres hores, evite el dit profètic d'en Guzmán, el Bueno, déu em guarde!, el mant protector de la Immaculada al centre de las grandes avenidas leonesas. No puc resistir guaitar a l'aparador de la llibreria Alejandría sempre pro-positiva per les ments inquietes del país, oferint mostres de la història local, l'art, l'assaig, la narrativa, per aqueix ordre, d'esquerra a dreta.
Una parella de dona i home passen davant meu coberts per sengles barrets d'ampla ala, ell em mira amb ulls inquisidors, crec. Una dona que s'amaga darrere unes ulleres de sol camina somrient darrere el seu gos que estira d'ella amb energia. Unes famílies joves vesteixen en tons blau marins que associe amb ideologies conservadores. Veïns vestits d'uniforme porten instruments musicals, pense, per participar en algun acte relacionat amb ¿la Setmana Santa?. Vora riu un concorregut mercat ofereix peces de roba a cinco euros.
En tornar a l'apartament em pose a preparar unes llenties.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada