A aquestes alçades, a la valenciana gent, no li han d'explicar qui és la senyora Barberà. Igual proporciona minuts als programes de televisió i ràdio, a la premsa escrita: el seu rostre a les imatges dels darrers temps ho diu tot, el d'abans també, expressió desfigurada d'algú que ha manat molt i ara es troba ¿sola?, abandonada pels ¿seus?, decidida, mentre el cos aguante, a provar una innocència judicial, que la portarà a treure pit, encara.
A hores d'ara les apel·lacions al diàleg de l'ex-partit de la senyora B. no se les creu ningú, ningú amb una miqueta de coneixement d'allò que són els diccionaris, tant me fan els de RAE, com el de la Valenciana de la Llengua o el de l'Institut d'Estudis Catalans. El programa Polònia oferia dijous passat un interessant gag dels ministres d'en Rajoy cercant paraules i significats. Amb la paraula populisme la confusió, interessada o no, és avui total, i més encara amb la força amb la que s'escolta, arreu, el tenebrós terme feixisme.
Amb els mitjans de comunicació tenim un problema, un problema i gros, perquè ens amaguen informació, n'ofereixen molta (¿tota?) filtrada, manipulada, de manera que els drets constitucionals o no, al respecte, resten força tocats. Mirem sinó l'entrevista de la senyora Prego al senyor Suárez i les declaracions d'aquest sobre un possible referèndum sobre monarquia o república: es poden llegir durant les darreres hores algunes reflexions sobre la Cronista de la Transición que fan pensar, re de bo, és clar. Atès l'allau d'opinadores/opinadors i tertulians/tertulianes de cada dia, com que un troba a mancar informadors/informadores. No serà tota o molta d'aquesta gent personal treballant per la construcció d'un relat, del relat oficial? Orwell? 1984?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada