Ingenuïtat

L'èxit personal, l'individualisme, la competitivitat, el profund egoisme que se'n deriva ens enfonsen en comportaments que s'allunyen cada vegada més de l'humanisme, amb tot el que implica de solidaritat, de respecte, abocant-nos al conflicte, a l'enfrontament, a la lluita a vida o mort, ¿quasi? salvatge. 

Reivindicar la igualtat, la dignitat de tots els éssers humans, la necessitat d'arribar a acords de mínims per garantir aqueixos valors deurien abanderar els programes i les accions de l'esquerra, sobretot de l'esquerra. La necessitat de fixar regles de joc democràtiques, transparents, netes, doncs que deuria fer trobar-se als partits polítics. Però açò com que millor no tocar-ho massa, ja els hi va bé.

S'encén el discurs identitari excloent, la grolleria, el to amenaçant, el nacionalisme més barroer, el sentimentalisme més intranscendent. Apareix tota una colla de personatges disposats a tornar-se a rollar amb una bandera, a desfilar marcialment mentre s'escolta un himne victoriós. I es proposa amb cara seriosa i to cridaner tornar a bastir murs, tancar fronteres, amuntegar éssers humans, que no compten, en camps de mort i misèria. 

Més coneixement, més coneixement de la cultura de l'altre, més intercanvis lingüístics, més música escoltada i interpretada conjuntament, més cinema d'altres països, més economia local, més decisions des de la base, més comunitat, més intercanvi gojós de saviesa, més paraules amables. Ja ho sé: pura ingenuïtat.