L'edició d'aquest estudi etnogràfic, amb fotografies i receptari inclòs, suposa la incorporació d'un valuós treball al que, si em permeteu, anomenaria la Biblioteca de Bonrepòs i Mirambell, seguint el camí ja explorat per altres treballs publicats, anteriorment. Aquestes històries al voltant de la taula, articulades en cinc capítols, suposen una aproximació a la gastronomia del nostre poble, alhora que un recull de material memorialista de valor incalculable.
El que tenim entre les mans apareix com una mena de reconstrucció d'un temps, no tant llunyà, on de segur que es veuen reflectides generacions de bonrepostins i mirambellans, bonrepostines i mirambellanes. En parlar de les menges, els àpats, els plats, parlem de les persones, individus, parlem del poble, col·lectivitat. En trobar el receptari, perdut en alguna caixa d'alguna andana polsegosa i silent, recuperem la fórmula, la combinació a partir de la qual acostar-nos al sabor, encara sia remotament, bé que ho sabem. En som totalment conscients, però sabem del deure de pouar les paraules, de deixar-les escrites, insubstituïbles com són les converses i consells vora el paeller, la llar de foc, el banc de la cuina, la taula del menjador, dins la cuina des d'on es veu el corral, sentint l'escalfor del perol, o el bollir de la paella.
Cercàvem unes receptes, però hi vam trobar una cuinera, un cuiner, una història, unes històries, un temps que es podia tastar, que tenia sabor. Cercàvem i ens adonàvem que el tresor que teníem entre les mans ens podia nodrir per un temps més llarg encara. Això venien a dir les mans amb moviments precisos, els ulls lluents, el llenguatge articulat. Ens deien que van visitar un país la memòria del qual tenia olors i sabors, colors i tonalitats que guardaven i de tant en tant es feien presents dins una cassola de fang, en un brou. Testimonis del petit miracle de cada dia, aquells protagonistes de la pròpia existència oferien el relat sabedors la vida pròpia era la més fascinant que podien viure: aquell era el tresor, malgrat tots els patiments i estretors, totes les misèries i colps.
Dit això, llegit el text, restem ja emplaçats per cercar més pàgines del receptari, sabedors lluitem contra el temps de la desmemòria i l'oblit, la destrucció inexorable del pas del temps, però que la vida és aqueixa dedicació a la supervivència, a la pervivència, a la vivència, conreada amb la relació humana, la convivència pacífica, del que els petits pobles en són exemple remarcable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada