L'hereu es reivindica, treu pit, ben vestit, correctament encorbatat, pentinat amb precisió popular, amb moviments de tennista segur sobre la terra batuda o no, no s'està de dir l'estan perseguint. Diuen que vol tornar, ara d'alcalde, digne, ¿únic?, successor de l'Alcaldessa d'Espanya, d.e.p.. Al noticiari nocturn, de la diabòlica Sexta, l'hem tornat a veure conduint un Ferrari acompanyat de la seua mentora, cap territorial del moviment automobilístic, en aquells dies que vam ser tan feliços de paella i benzina, de regates i falles.
Sense la més mínima autocrítica, hores després d'unes pluges abundants, extraordinàries, han tornat a la Seu, ja no sé si per demanar perdó o per preparar la reconquista, cercant el recer jaumí, la benedicció cardenalícia, el mant emparador de la Geperudeta, al seu voltant el rostre dur de n'Aznar, la figura desdibuixada del Molt ex-honorable Fabra, l'apressat Marguis, les cares expectants, en veure als seus ex-caps, d'ocupants de càrrecs públics fins fa no res: i en Saplana? El record dels grans muntatges PP no deixa de planar sobre el meu cap en contemplar les imatges de la freda i fosca reunió catedralícia. Es podria dir que estan rabiosos: entre ells?; envers els qui ara tracten d'articular altres maneres de govern i administrar (rojos i separatistes)?
Si les alternatives són la senyora Bonig i el senyor Camps, doncs que la cosa pinta prou malament. Van a fer servir tota la munició per tornar, no hi ha propòsit d'esmena ni res que s'hi puga semblar, definitivament és un partit conservador impresentable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada