B_

Segurament resulta estrany que en veure ara la pel·lícula B de Bárcenas restem una miqueta sorpresos per tot el que va passar, m'explique: ens hi conten ara la història, veiem aquella declaració judicial i ens assembla increïble que hagués passat i que, a més a més, anés com va anar. Se'ns adverteix al film, per si algú ho dubtava, que es basa tot plegat en una declaració del senyor en qüestió, que va dir el que va dir.

L'estrena de la cinta va anar d'amagat i la re-estrena quasi que també. Triomfa a la tardor, coses incomprensibles, Ocho apellidos catalanes, refregit de la poc recomanable Ocho apellidos vascos, autèntic monument al despropòsit, a la banalitat, al tòpic més barroer, camí impossible per apropar-se al que sia la pluralitat i la diversitat, explicació de la falla per a consum intern d'aquells que ho veuen tot des de la Meseta estant.

B_ és una declaració judicial, d'aquelles on el declarant decideix cantar, donar noms i cognoms, en una sala estreta, farcida de lletrats i procuradors, amb un Jutge que sap va de bo, un Fiscal al que no li calen més preguntes, on passen les hores sota el signe de la incredulitat i el descobriment. L'acció és sòrdida, el paisatge despatxos i restaurants, plantes d'edificis de vidre. Tot plegat remet a connivència i cartes marcades, a fidelitats partidàries. 

Amb el soroll de les bombes, amb les cròniques apocalíptiques de París es tapen les vergonyes d'aquells dies, que segurament ja eren velles aleshores. Es confia en l'oblit, es confia en la complicitat dels militants per continuar endavant. Dimissions les justes, molt de silenci als responsables i la consigna de fer tot el possible per salvar els mobles. 

Bárcenas no s'esperava que el deixaren sol, que el deixaren caure i després d'engarjolar-lo es decideix a dir, a contar, no sé si per recomanació del seu advocat d'aleshores, per desesperació, tractant d'emportar-se per endavant algú més gros. 

En tots dos casos, com a les enquestes, guanya en Rajoy, els aplaudiments dels senadors el dia que dóna explicacions sobre el cas del tresorer del seu partit els retrata a tots plegats, els vots que ompliran les urnes del proper dia 20 perpetuaran la decadència.