Pura supervivència

En això estem, en una lluita per la supervivència, més o menys com sempre, reservant-se glòries i honors, alineant-se amb els nostres, assenyalant als altres. El debat està desaparegut i les campanyes d'imatge tracten de projectar positivitat i efectes pirotècnics, força sofisticats i inintel·ligibles per als qui s'allunyen del soroll mediàtic. 

Som en pre-campanya, però en realitat és la campanya de sempre, la del jo, jo i jo. Som a dies de les eleccions, l'única finestra a una participació vinculant, però no tant, perquè les cartes estan força marcades i les regles del joc són les que són. 

Parlar de política o escriure, em sembla, és vist com un intent descarat d'adoctrinar, de donar unes lliçons que es podem estalviar. De molt mal gust és exposar idees avui en dia, com si cremaren o atemptaren contra la pau guanyada i merescuda dels vencedors. Tanmateix grans predicadors llancen proclames des des les trones de ràdios i televisions convenientment finançades per les grans corporacions amigues del diner.

Com a oient m'escandalitza el canvi to de certs entrevistadors segons la posició ideològica de l'entrevistat, l'aire inquisidor davant segons quins temes o qüestions, o la manera d'exposar-los. Ja no et paguem per ser-hi, sinó per ser-hi i dir la nostra. L'aire de sospita, i desconfiança fa esclatar qualsevol bri de credibilitat de la programació oficial oferida per uns mitjans definitivament perduts pel diàleg i l'intercanvi mínimament democràtics.

Arriba el temps d'exposar-se només a un foc amic reconegut i assenyalat, amb nom i cognoms. No hi ha espai per la sorpresa, per la contradicció i la sensació de què tot se'ns serveix força cuinat esdevé l'única de les seguretats contrastades. Si encara desitjàvem aparèixer a una pantalla, les noves tecnologies ens proporcionen de franc les eines necessàries per fer-ho.

Mentre, com un cuc, va fent la seua feina un deteriorament indeturable de drets i conquestes socials, preparant-se tot plegat per un colp que podria ser definitiu per reconsagrar oligarquies i interessos inconfessables. Hem passat de la indignació ciutadana, del foc a discreció contra els discursos sobre la casta i les desigualtats, a la benedicció sense pudor d'ofertes d'ordre i rigor en favor dels de sempre.

Si fa quatre anys guanyava un PP que anava a repartir riquesa entre tots, uns sobres per ací i uns altres per allà, cal dir s'estalvien el totes, ara torna el somni, de que podem ser com ells i elles, igual de guapos i contents, a més a més sense tocar cap coma de la constitució, fins i tot embolicant-se en alguna guerra contra el terrorisme, si fa falta, això sí, amb els bons.