Aquesta doble consideració de les víctimes, tot atenent a la nacionalitat i el lloc de les morts esdevé insuportable amb el desplegament amb el que ens agredeixen els mitjans de comunicació i els opinadors i periodistes de guàrdia.
La setmana de la unitat contra el separatisme, acaba en la unitat contra el terrorisme, tot esperant arribe el temps de la unitat en l'autocrítica i el reconeixement dels errors propis que fonamenten tanta bogeria destructora.
El radicalisme i l'extremisme es nodreixen generosament amb la imatge de la tragèdia, amb la desesperació de la víctima, però sobretot amb el discurs oportunista del polític que gosa pronunciar la paraula guerra, que insisteix en una buida i impostada apel·lació a valors i principis.
Si resulta que el nostre món és el millor dels possibles ¿per què aquests despropòsits?, ¿per què aquest bany de sang un divendres a la nit? Alguna cosa no marxa bé, crec té a veure amb la igualtat, amb la discriminació, amb la justícia social.
Els morts apel·len a la memòria, els vius apel·len a la solidaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada