Fem sovint les coses a mitges, amb una estimulació precària, amb desitjos contradictoris. L'abandó i el fracàs tenen a veure amb motivacions fràgils, amb conviccions febles.
Això es dóna tant a nivell individual com col·lectiu. La desorientació dels humans avui ens fa pegar colps de cec ací i allà a tothora. Igual en èpoques passades els individus tenien els camins més marcats per la mateixa manera d'estructurar-se la societat i el seu actuar tenia més de coherència, de feina ben feta.
Sia el que sia, som éssers contradictoris, de voluntats variables, d'objectius volubles, de perspectives canviants. El nostre entorn ens fa desitjar unes coses avui, d'altres demà. Adults com som tenim les nostres preferències, les nostres addiccions, les fílies, les adhesions definides, però sovint ens trobem davant situacions de buit i desorientació que ens porten a repensar el que tenim entre mans.
Cert que el potencial de les tecnologies és enorme, que les possibilitats d'intercanvi s'han multiplicat, però també que tenim més sensació d'aïllament i soledat, d'abandó i distància. Ens omplim la boca parlant de valors, individuals i socials, però a la primera de canvi els abandonem llançant-nos als braços de la més infame de les mentides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada