Difícil sempre la convivència, difícil compartir, difícil donar i rebre, difícil qualsevol intent de construcció en comú. I arriba un punt en què només ens interessa la pròpia conveniència, els propis interessos, el d'un mateix en definitiva.
O viure entre sentiments de desànim i frustració, o, simplement, cercar en l'humor o la bellesa les eixides úniques a tanta decepció i malestar. L'artista crea el propi món, observa i alhora s'enlluerna en la creació, en bastir un escenari, uns personatges, una acció on projectar fantasmes, on viure històries desitjades, on tractar de trobar explicacions, raons.
Ara serà açò, ara serà allò, la manca de confiança en polítics i gestors es manifesta a cada instant de disconformitat, en cada notícia difosa a colp de matraca o altaveu, de noticiari, de telenotícies nit, tertúlia afecta. Arribats a un punt ens assemblen tots iguals i contemplem també la capacitat d'autocrítica d'uns càrrecs que van fer promeses llargament oblidades, reiteradament trepitjades.
No puc justificar res del que ens ofereixen o uns o altres, tracte d'estalviar-me certs discursos, algunes explicacions finalment inexplicables. Quan m'aparte ho faig en una mena de derrota fruit de massa abandons, fruit de massa desercions i un silenci dolorós. I quan m'acoste arribe ja desgastat pel to, pel catàleg d'exhibicions conegut.
Ara com ara faran de tot per romandre en unes poltrones, a uns pessebres que creuen seues per just dret de conquesta o immemorial herència familiar. Els discursos s'hauran aprés a escoles selectes, en seminaris de minories escollides. Allò vàlid serà allò meu o nostre i les fronteres ens protegiran amb murs i concertines, filferros i electricitat de qualsevol contacte amb els ja desposseïts de tot, veritable pesta del segle.
La injustícia fonamenta el nostre estar feliç, els nostres guanys irrenunciables. El negoci sempre es basarà en una estafa, la comparança serà present en cada conversa, en tot intent d'intercanvi verbal. Ens restarà poc més que un somriure, encara innocent, d'infant acabat d'arribar, que un vers o un poema dels humils cercadors de bellesa, que un intent desesperat dels creadors per abastar veritats nues, territoris habitables.
La maduresa vital arriba amb la constatació diària, amb l'evidència del resultat devastador de les lluites, amb la incontestable victòria d'una rutina manipuladora i alienadora. Malgrat que se'ns demane un resultat, un número, un currículum, un colp, un crit, un insult, un to circumspecte, un posat primmirat, un ambient agradable no defallim amb la revolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada