dimecres, 11 de novembre del 2015

Ressonància

Baixen pacient i acompanyant fins al segon soterrani, seguint les indicacions Ressonància. A un mostrador s'identifica el pacient, li donen un full. Llig el full, el signa. Es desplacen pacient i acompanyat fins una altra dependència. Els murs són grisos, força grisos, els corredors poc il·luminats. A l'altra dependència el pacient lliura el full signat i tot seguit travessa una porta que tanca una infermera jove. 

-Infermera jove (quasi marcial): Despulle's, reste en roba interior i pose's aquesta bata. El pacient pensa que li ho han llevat tot. 
(...)
-Infermera jove (quasi inquisitorial): Quant pesa?
-Pacient (descobert): Ho ignore.
-Infermera jove (molt decidida): Doncs ara el pesarem.
-Infermera jove (concloent): Setanta quilos. 
(...)
-Infermera jove (protocol·lària): Ara li col·locarem uns taps perquè hi fa molt de soroll dins aquesta màquina. Si alguna cosa va malament prema aquest avisador. Li anem a posar una injecció per donar-li contrast.(...)
El pacient rumia per a ell mateix  Malament? Contrast? Mare de déu, senyor!
(...)
-Infermera jove (quasi amenaçadora): No es moga, sota cap concepte.
El pacient remuga interiorment Però a què tot aquest cerimonial?
(...)
-Pacient (vorejant l'espant, amb ganes d'acabar): Quant de temps hi seré?
-Infermera jove (amb certa desgana): Una mitja hora.
(...)
-Infermera jove (sense curiositat): Porta alguna pròtesi metàl·lica? 
(...)
-Infermera jove (sense curiositat): En què treballa?
(...)
-Infermera jove (quasi amenaçadora): No moga la llengua
(...)
Com mitja hora després s'escolten com unes campanades, o al pacient li ho sembla. Tot seguit sent lliscar el propi cos per una mena de rails, es pregunta on l'han portat. 
-Infermera jove (que encara s'hi troba): Com es troba?
-Pacient (fet un nyap): Doncs... no troba les paraules per descriure com es troba.
-Infermera jove (anant per feina): En deu dies tindrem els resultats. Ja el cridaran. 
-Pacient (amb desitjos de besar el terra que xafa, sense massa interès pels resultats): Hi ha alguna cosa que no haja de fer?
-Infermera (conclusiva): Faça vida normal. 
Toca, puc fer vida normal, pensa el pacient.
El pacient deixa les dependències després de vestir-se, no massa segur de trobar-se al planeta que habités hores abans de la prova mèdica. Troba assegut el seu acompanyant.
-Acompanyant (tot descobrint el pacient mudat el color natural): No t'havia dit res, com que veus tant de cinema havia pensat que potser prendries por. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Em pose mal

Hi visite en dissabte el consultori mèdic d'Almàssera, escrit a la porta Almássera . A dins advertiments sobre les agressions al persona...