Era de sentit comú que no es prohibís un debat al parlament democràtic de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Ara, després del debat ja veurem, han dit els prohoms del TC. Que esmolen els ganivets per l'ocasió vaja. Para chulos ... ¿los recurrentes?
Crec, des del país dels valencians estant, que la situació de les restes de Convergència i Desunió doncs com que no és per tirar coets. Així les coses, deixar-se portar ells, ¿a la desesperada?, per aventures secessionistes doncs com que no sé fins on estan disposats a arribar. És l'única manera de salvar-se políticament?
L'extrema debilitat convergent, després de la persecució judicial recent, els pot portar a un primer intent o tempteig d'investidura però pot fer encallar ¿definitivament? un procés ple d'entrebancs. S'ha arribat fins on s'ha arribat però més enllà cal una fortalesa que no acabe de veure per trencar, tot i la indiscutible empenta d'un poble al carrer, a les urnes.
Pense ara són molt a prop, que l'oportunitat és quasi única, que si no hi ha acord tot saltarà pels aires i tornarem a temps de distàncies, de clivells interns, de postures irreconciliables, de desacords partidaris.
I la corda estan tibant-la, però fins a trencar-la, dons què voleu que us diga. Sembla que el coet està a la plataforma de llançament, que alguns motors es volen engegar, que han omplert algun rebost de la nau, però som lluny de l'enlairament. Crec estaríem en moments encara molt primerencs dels preparatius.
Igual el coet està a meitat construir, també la plataforma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada