Cafè d'alçada

Fa uns dies a la premsa llegia que s'havia instal·lat una màquina de cafès al cim del Penyagolosa, fita simbòlica de les muntanyes del país de les valencianes i els valencians. Ignore, a hores d'ara, el seguiment de la notícia, però és d'aquestes que no deixen de sorprendre en llegir-la.

El primer que em ve al cap és la pregunta sobre el qui, i tot seguit sobre si estava autoritzat per portar a terme l'actuació (qui ha d'autoritzar aquestes ocurrències?). No menys interès té el com, tot sembla indicar només es va fer servir la força humana pel trasllat fins al cim, circumstància aquesta que li dóna molt de mèrit al com.

No negaré que sovint en pujar alguna muntanya pel cap et passa allò de la cafeteria que t'espera dalt del tot, fins i tot n'he trobat alguna instal·lada humilment a un alberg estratègicament situat, però açò de la màquina dispensadora de cafeïna supera algunes fites, tot coneixent el lloc personalment i el seu caràcter isolat i solitari.

L'estiu passat em vaig creuar dues o tres vegades amb un pelegrí jaumí que trafegava amb una cafetera italiana durant les seus caminades i més que excessiu ho vaig trobar pràctic, fins i tot amb un punt d'autenticitat. Ara que millor eixir a caminar amb el cafè al cos i durant les travessies no trobar-se amb massa rastres de presència humana, si més no escandalosament i sorollosa.

Allò d'arribar a un indret tant solitari com el cim albirat i trobar-te una màquina cafetera ve a ser, un poc, com trobar-te-la a la lluna, sense ànim d'exagerar. I no sé què és pitjor si no trobar-te cap màquina cafetera o trobar-te-la espatllada, fer pujar-hi un mantenidor periòdicament a mantenir-la a punt pot encarir moltíssim el cafè i no sé si tothom estarà disposat a pagar-lo. Un luxe?

El perquè de tot plegat pot ser d'allò més sorprenent, igual el marit o la dona del o de la encarregada de vigilar la fita treballa per l'empresa instal·ladora, igual un club excursionista ha estat l'impulsor de la iniciativa o algun polític servicial ha aprofitat la presència del cimal al seu terme per fer polítiques d'alçades,o es tracta d'una promesa d'algun caminador o caminadora que en fer una ascensió mítica ha promès tornar la protecció de la muntanya amb la dispensadora de cafès.

En dies d'aterratges sorprenents de deixalles espacials a camps de les comarques murcianes aquesta troballa a uns 1800 metres sobre el nivell del mar es presenta davant l'amant de la naturalesa i l'aire lliure com una provocació a la seua recerca de pau i tranquil·litat. Allà on es pose un formatge del país, un bon tros de pa cuit, una botifarra amb oli, una glopada de vi de bota doncs quasi res més a afegir un cafè de màquina, o sí?