En poc de temps he tornat, literàriament, als temps de la República espanyola, de la segona per concretar. Primer va ser de la mà de la novel·la Historia de una maestra de Josefina Aldecoa. Aproximació a la història personal d'una mestra que farà escola a Guinea, a un poble miner lleonès. Des de l'esperança de fer un món millor formant persones millors, les circumstàncies no li ho posaran fàcil i ben aviat tot es precipita en devastació. Els que decideixen donar una passa endavant per canviar-ho tot, per pegar-li la volta pagaran sovint amb la vida, és el cas de l'Ezequiel el company de la mestra, els que contemplen la barbàrie sense implicar-se patiran les conseqüències de tot plegat.
El segon contacte amb aquell temps republicà l'he tingut de la mà del sempre lloat en Josep Pla, que envia les seues cròniques, des de Madrid estant, els dies de la proclamació del nou règim, recollides al volum Madrid. El advenimiento de la República. Observador agut, presència que no perd detall, exposa davant el lector un panorama força suggeridor farcit de figures de primer ordre. És el moment on comencen a apuntar-se actituds, on s'esbossen pronòstics, on es dibuixen les primeres línies d'un esborrany. Les relacions Madrid-Barcelona, la presència de catalans i mallorquins a la capital de l'estat tenen especial significació i dedicació en la ploma planiana, el dietari construeix un ric tapís davant l'espectador i ens prepara per al temps que vindrà.
El rostre del dictador que la mestra veu el dia del casament d'aquell a la ciutat d'Oviedo reapareix amenaçador a les darreres fulles de la novel·la. Ara: no confondre aqueix rostre (com m'ha passat a mi) amb el del gallego de ojos negros y melancólicos, tímido e intrigante -el típico personaje que se pasa la vida sentado en los cafés descrit per en Pla, aviador i germà d'aquell.
Tornant a Pla aquest també ressonava a les Crónicas italianas del Terenci Moix, que portaven indefectiblement a les Cartes d'Itàlia de tan gojosa lectura. Pàgines que enllace, per allò de la Roma papal, amb el Juli despatxat a les portes del cel atribuït a un personatge de necessària lectura i exploració, encara, pendent: Erasme de Rotterdam, exponent de l'humanisme renaixentista, època habitada, aquests dies, pel televisiu Carles primer de les Espanyes...
Tornant a Pla aquest també ressonava a les Crónicas italianas del Terenci Moix, que portaven indefectiblement a les Cartes d'Itàlia de tan gojosa lectura. Pàgines que enllace, per allò de la Roma papal, amb el Juli despatxat a les portes del cel atribuït a un personatge de necessària lectura i exploració, encara, pendent: Erasme de Rotterdam, exponent de l'humanisme renaixentista, època habitada, aquests dies, pel televisiu Carles primer de les Espanyes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada