Després de tornar d'Escània, la bicicleta d'en Delibes (Mi querida bicicleta) em portà a la passejada d'en Walser (El paseo). Va ser que en tornar a mi el petit volum de l'autor d'El Camino, comprat a la seua ciutat, un conegut em posà a les mans la narració curta que proposava la caminada a peu pla, que alhora em retornava al mestre Pla, a en David Thoreau o a les narracions del desconegut Espedal, els viatges del Petit Príncep, per posar només uns exemples del que primer em vingué al cap, juntament amb paraules com ara badar o l'expressió dolce far niente. En això estem: a les portes de l'estiu, precisament a una cruïlla pelegrina, on es troben motxilles de tot el món camí de sant Jaume o del lloc conegut com a Finis terrae, i tindrà igual encetar l'aventura a peu o amb bicicleta, allò important serà encetar-la, també amb un llibre per anant fent camí.
dilluns, 12 de juny del 2017
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Premsa
Cadascú ja acudeix a uns mitjans i no a d'altres. Els polítics ho saben bé, necessiten altaveus, premsa amiga, des d'on escampar la ...
-
El terme s'urbanitza progressivament, es constata la conversió del poble nostrat en una mena de barri com residencial, suburbial de la ...
-
Escolte en Monleón parlar sobre la primavera valenciana i m'adone cada paraula que va dient avui, ara sona diferent: carrer, plaça, fal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada