dimecres, 21 de juny del 2017

Els dies més llargs

Estiu. Esmorteint-se una actualitat aliena a les masses, enfervorides per la paraula "vacances" o "cervesa". Sospite darrere, o davant,  els incendis hi ha això que diuen el canvi climàtic, també de les onades de calor viscudes i per viure. N'Elordi reflexionava avui a eldiario.es sobre la imprevisibilitat dels resultats de les votacions més recents, amb la campanada del senyor Trump com a més sonada. Algú no s'està de dir allò de mentre ens deixen votar. Difícil fer pronòstics i encertar. Una part del temps dels mitjans coneguts tinc la impressió es dedica a les profecies, a banda d'una interpretació molt particular del que passa. La qualitat del que s'ofereix als consumidors i consumidores deixa bastant que desitjar.

De les cigonyes sobta el seu estar damunt el niu, la precisió del moviment sobre les dues llargues potes, com hi mouen ales, bec, coll. El vol em pareix una miqueta rústec, primitiu, aparatós fins i tot, mantenint un equilibri extraordinari entre totes les parts del cos, quelcom de serena elegància. Crec, a hores d'ara, les cries es troben en una fase final del seu creixement i deuen estar ja fent els seus primers vols de certa rellevància per cercar menges, conèixer el territori, desplegant tot el programa vital que se'ls ha preparat, aparellament inclòs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Em pose mal

Hi visite en dissabte el consultori mèdic d'Almàssera, escrit a la porta Almássera . A dins advertiments sobre les agressions al persona...