Tot l'afer Moix posa en qüestió moltes coses. La doble moral apareix surant sobre les negres aigües de la política hispànica contemporània, en plena campanya de declaració de la renda de les persones físiques, caldria no oblidar. El màxim responsable de tot plegat mira cap a una altra banda, com posen de manifest molts periodistes, a més de fer com si no anés amb ell la pel·lícula, la fiscalia és autònoma, independent han vingut a respondre els membres del govern espanyol en demanar-los alguna mena d'explicació. Fiscalia, anticorrupció, paradís fiscal, herència paterna... Com és d'estrany tot plegat? Estat de dret o de dretes?
Anit a l'auditori, diguem més important, de la ciutat de Lleó, tornàvem a gaudir, amb la sala plena de gom a gom, de la música interpretada per en Jordi Savall. L'acompanyaven el seu fill en Ferran i el magnífic percussionista en Davil Mayoral, quins dits, quines mans, quin tacte. El programa era una trobada de sons d'ací i d'allà, d'ara i d'abans, Diàlegs i improvisacions entre generacions, pobles, cultures, que posava un poc de pau, de trellat en les aigües tèrboles dels mars, sobre les terres cremades, sobre tants cossos vençuts per la guerra i la misèria. Ens neguem a escoltar, ens neguem a aturar per uns minuts els nostres telèfons mòbils, tota la nostra xerrameca buida i impostada...
Wallander em porta a l'hivern nòrdic, ara que la primavera estira les temperatures lleoneses fins als trenta graus: sol, abandonat per l'esposa, amb el pare que sempre pinta el mateix quadre envellint, enfollint, la filla que s'allunya pujant a un tren amb un desconegut, atret per la bellesa d'una fiscal amb qui treballa, mal menjat, aturat per uns companys mentre condueix una miqueta ebri per carreteres secundàries, cercant assassins de vells en la freda Suècia. Que no es pose a nevar, ara no, encara no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada