Pujant ahir una muntanya, amb la certesa, més o menys visual, d'on es trobava el cim, em deia a mi mateix, tot i ésser ben conscient tot depenia del propi cos, les pròpies forces: continuem, no defallim. Repetides les paraules com una mena d'oració, de mantra, pujava i pujava, aturant-me de tant en tant per certificar l'ascens. Ja a dalt confirmava l'esforç havia pagat la pena, tot contemplant les serralades cantàbriques, en una mena d'exposició sota les nuvolades, tocant el cel, besant-lo pic a pic.
La notícia de la troballa de les restes de l'ésser estimat a una fossa comuna, després d'anys de lluita burocràtica, després d'escoltar el que deus d'haver escoltat com que reconforta, reconcilia, retroba, cim d'arribada d'una vida personal que enllaçarà les pròpies despulles amb aquell/aquella qui tant va estimar. Tant de bo baixarem de les posicions de força i desqualificació per cercar i trobar els que encara esperen després de tanta indignitat i violència. Veges tu si malbaratem recursos en buida demostració de força i exhibició pública de les pròpies vergonyes.
Data i pregunta. Oportunitat. Fita també per una societat, on adreçar les passes fermes, per enfortir els lligams, per articular l'empresa humana. Data i pregunta, per trobar la resposta justa, l'actitud a partir de la qual encetar un camí col·lectiu, l'individual. Data i pregunta, per contestar, sí i no, no i sí, per raonar, per debatre, per articular. Data i pregunta, sabent en vindran més de dates i de preguntes, les de cadascú i cadascuna, les de totes, les de tots. No deixem de posar-les, de contestar-les, voldrà dir estem ben vives, ben vius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada