El telèfon mòbil encara no ha arribat a Assassins sense rostre, el so característic del que portava l'actor Kenneth Branagh a la sèrie Wallander sonava al meu cap, de tant en tant, mentre llegia la novel·la els darrers dies. Durant algun temps vaig sentir certa atracció per Suècia, de fet, vaig arribar a viatjar-hi uns dies d'un llunyà mes de juny a la ciutat d'Estocolm, va ser molt abans d'escoltar i restar encisat per Dear Old Stockholm del mestre Coltrane. Darrerament pense més en Noruega, se'm fa un poc present en seguir les seues emissores públiques de música de jazz i folk, butlletins horaris inclosos, dels que entenc poc més que Trump i politia.
Tornant a la novel·la citada, els assassinats i els assassins posen davant nostre la problemàtica del racisme, de la migració, de la xenofòbia, introduint-se com un verí mortífer dins les societats occidentals fins fer trontollar alguns dels seus fonaments de pacífica convivència. En Mankell ho fa ben present als seus texts, sense defugir el debat, sense deixar de posar de manifest les contradiccions que tot plegat porta al món contemporani. El policia Wallander es presenta com un treballador compromès, no pas com un superheroi, sinó com un home que ha de fer front a una vida complexa en allò personal i professional.
Literatura per viatjar a Escània, s'agraeix el plànol inicial de l'edició de Tusquets-la butxaca, per endinsar-se en el gènere policíac. Literatura per tractar de comprendre les passions humanes, els èxits i els fracassos personals, col·lectius, per observar una altra societat, tan distinta i tan coincident, tot tornant per un moment a un hivern rigorós, en plena primavera lleonesa. El fill del pintor que sempre pinta el mateix quadre, que gaudeix d'escoltar òpera a estones, no defalleix malgrat els colps, i torna a començar de zero quan tot sembla estar perdut. Em quede, de moment, amb la seua perseverança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada