Diuen que la ignorància és molt atrevida. I una cosa és ignorar, no saber, entre altres raons perquè hi ha molt a aprendre i entendre, i una altra fer-ne bandera. Ja he escrit sobre la ignorància del més pròxim, però tant de bo, després de fer l'esforç per conèixer el d'ací, com a mínim férem la reflexió que allò d'allà també té el seu interès, començant per als qui habiten allò d'allà. Puc entendre i compartir la defensa, fins un punt aferrissada del propi, però en les passions, en les apologies, en les banderes, en les exhibicions sempre hi trobe riscs d'exclusió, fins i tot de provocació. Voldria, ho confesse, un món més compartit, més amable també, més comunitari. En la competició, en allò del i jo més, més que tu, tu i els teus, sovint s'amaga la llavor de l'enfrontament, de l'enveja i l'odi, de l'acarnissament fins i tot.
Que hisenda no era tothom ja ho va deixar clar l'Advocacia de l'Estat al judici de Palma i els seus ex-ducs i companyia. Que faríem la vista grossa amb defraudadors de guant blanc es va posar de manifest en la ja famosa Amnistia Fiscal. Precisament del Tribunal Constitucional, que deuria estar més per aqueixos assumptes de la igualtat, també la fiscal, tan ràpid en segons quins pronunciaments, llegim ha tombat la del senyor Montoro, això sí, sense que als afavorits per la mesura els vaja a costar un sol cèntim. Per ací tampoc els anem a trobar.
La decisió, reclamada amb insistència a Catalunya, de fixar data i pregunta pel referèndum s'ha fet avui pública. Toca ara articular les mesures per la seua efectivitat. Hi ha factors que van a fer difícil l'avanç polític català, ja sabem quins són, començant pel bloqueig de l'estat i totes les mesures per torpedinar els actes en tal direcció. De diàleg, fins ara, ben poc.
Els trossos de discursos del Partit Popular que he escoltat a la moció de censura debatuda al parlament madrileny són d'una pobresa i misèria majúscules. Per començar, la censurada senyora presidenta de la regió no ha fet més que lloar al seu portaveu i el seu portaveu semblava no anar més enllà de la desqualificació personal dels opositors. La successora de doña Esperanza s'havia mostrat força emprenyada davant les càmeres en el moment de ser preguntada sobre corrupció, també després de ser censurada per l'oposició. Els seus vives a la Guàrdia Civil sobraven, medalles exhibides a banda, i un ha trobat a mancar certa modèstia i humilitat, tan necessaris en els/les governants, com en la resta de mortals per donar raons i explicacions.
Que hisenda no era tothom ja ho va deixar clar l'Advocacia de l'Estat al judici de Palma i els seus ex-ducs i companyia. Que faríem la vista grossa amb defraudadors de guant blanc es va posar de manifest en la ja famosa Amnistia Fiscal. Precisament del Tribunal Constitucional, que deuria estar més per aqueixos assumptes de la igualtat, també la fiscal, tan ràpid en segons quins pronunciaments, llegim ha tombat la del senyor Montoro, això sí, sense que als afavorits per la mesura els vaja a costar un sol cèntim. Per ací tampoc els anem a trobar.
La decisió, reclamada amb insistència a Catalunya, de fixar data i pregunta pel referèndum s'ha fet avui pública. Toca ara articular les mesures per la seua efectivitat. Hi ha factors que van a fer difícil l'avanç polític català, ja sabem quins són, començant pel bloqueig de l'estat i totes les mesures per torpedinar els actes en tal direcció. De diàleg, fins ara, ben poc.
Els trossos de discursos del Partit Popular que he escoltat a la moció de censura debatuda al parlament madrileny són d'una pobresa i misèria majúscules. Per començar, la censurada senyora presidenta de la regió no ha fet més que lloar al seu portaveu i el seu portaveu semblava no anar més enllà de la desqualificació personal dels opositors. La successora de doña Esperanza s'havia mostrat força emprenyada davant les càmeres en el moment de ser preguntada sobre corrupció, també després de ser censurada per l'oposició. Els seus vives a la Guàrdia Civil sobraven, medalles exhibides a banda, i un ha trobat a mancar certa modèstia i humilitat, tan necessaris en els/les governants, com en la resta de mortals per donar raons i explicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada