Amagant

Amaga't la llengua! A alguns, a algunes, els destorba escoltar la llengua aliena, escoltar com la parlen a un altre en la seua presència, sovint s'ha qualificat de mala educació, de la dolenta, ofensa imperdonable. Parlar-la era ultrapassar una frontera, escriure-la, deixar-la gravada sobre el sofert paper fet de màxima pena. L'amaguem també sota un doblatge que fa dels actors, de les actrius, versions manipulades en la llengua del país, més enllà d'una bona traducció que és tota una altra cosa.

Divendres vaig assistir, en versió original, a l'Ateneo Varillas, a la projecció del documental El lugar que ya no está. La represión franquista en Burgos (de Espacio Tangente). Les paraules de la filla del general Yagüe, al seu començament (quina barra!), posen els pèls de punta, defensant en un acte públic, a la que fora capital del règim, al pare i a tot el que vingué després. Els morts, trobats, desenterrats, reparats, el repàs per unes quantes paraules maleïdes del diccionari, posaren de seguida les coses al seu lloc: una repressió injustificable, indigna, immoral, que van patir persones amb noms i cognoms, que volien ser lliures al seu  país. Durant pràcticament dues hores vam recórrer la geografia, els espais, els testimonis, de l'horror d'unes comarques bellíssimes, alhora que tacades per la sang dels assassins. Cap televisió pública ha emès les imatges, fins ara.

Amb la turistificació hem soterrat el veritable patrimoni, per crear un decorat on rebre els visitants. Fa falta molt poc per adonar-se que es camina per un espai de cartró pedra, on s'ha culminat el buidatge dels edificis. Si les pedres parlaren ens contaren històries que no podríem entendre en uns minuts, de tota una vida. Aspirem al tòpic, al comentari anecdòtic, a l'apunt llegendari, al simple conte. A la por a ensenyar d'altres temps, ha succeït l'obsessió per mostrar, per exhibir, teatralitzant quan sia possible. Entrar a una botiga de regals és com entrar al lloc on s'acaba destil·lant tot el programa preparat per al turista.