Igual no era el millor dia per menjar una sopa, de tota manera al migdia no sentia jo massa calor i me l'he empassada sense massa escalfament corporal. Ha estat hores després, en eixir sobre les cinc i quart, ¿Qué hora es, por favor señor? Las cinco y cuarto, que he vist un termòmetre al sol marcar uns quaranta-tres graus centígrads d'infart. A aqueixes hores només pots fer dues coses: o refrescar-te o refrescar-te, el mètode el tries tu. Havia encetat El Hereje de Miguel Delibes, novel·la de les darreres de l'autor castellà, hauria afirmat jo que de les primeres, i la navegació a l'Hamburg havia acabat al port de Langreo i les meues ganes lectores sobre el sofà vora el finestral. Així les coses, m'he posat uns pantalons i les sandàlies i he decidit cercar un cafè de nadius, en oposició als de turistes per prendre la dosi de la vesprada. ¿Un cortado? Sí, gracias. ¿Es uno veinte? Gracias. Adiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada