Aquesta és la proposta en portuguès del primer cicle de cinema de l'escola d'idiomes lleonesa per al curs 2017-18 amb les sales Van Gogh. El llargmetratge de n'Ivo Ferreira, en blanc i negre, es basa en l'obra de l'escriptor António Lobo Antunes. El gènere epistolar es fa present en les veus lectores dels amants, i la guerra esclata davant l'espectador com una successió d'imatges sense sentit aparent que el submergiran en el poc trellat de tot plegat. Amor i distància són les variables d'aquesta equació irresoluble, enmig del conflicte armat on el metge protagonista es refugia en l'escriptura dels seus quaderns i cartes. Era la segona vegada que veia la cinta i em va captivar més que la primera, tot era deixar-me portar, sabedor no arribaria enlloc, perquè les guerres no porten enlloc, cridat a aturar-me amb tots els detalls que se m'oferien polifònicament. Proposta cinematogràfica potent, moments d'indescriptible bellesa, com el de la recitació d'una carta farcida de desig per l'estimada, on la llengua portuguesa desplega un color, una amorositat, un accent vellutat bellíssim, sublim si se'm permet de dir i escriure. La música subratlla el dramatisme escenogràfic, i la recreació dels primers setanta la qualificaria de reeixida. Gust exquisit en el rodatge i la narració, ritme personal en l'exposició, goig en la imatge, plaer literari i lector, en l'escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada