He visitat alguns museus d'art modern, el d'Estocolm també, en algun moment el que hi he vist m'ha recordat a les escampades de joguets que a la casa familiar organitzava sobre el pis fred de l'habitació infantil, sobre l'estora vella dels mesos d'hivern. Coses meues. Diumenge vaig visitar el Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó, que haberlo haylo. I ho vaig fer, després d'alguns intents anteriors, esperonat pel visionat de la que em va semblar interessant proposta The Square, protagonitzada pel director artístic d'un museu d'art contemporani, a/el d'Estocolm, en Christian si no vaig errat. És una proposta provocadora, contradictòria, alhora que original, no mancada d'humor, per al que un sol veure a les sales comercials, més encara venint de la llunyana, o no tant a hores d'ara, Suècia. I la temàtica que se'ns proposa encara sobta més: immigració, mendicitat, desigualtats, primitivisme, elits, classes socials, racisme, cultura contemporània, família, infància, seguretat, banalitat del nostre món, sexe i amor, xarxes socials, mitjans de comunicació... El director, en Roben Östlund, ens lliura un ric recorregut, al llarg de les més de dues hores de filmació, per aquesta societat nostra tan acostumada a escoltar-se satisfeta discursos sobre la creació profunda i la sensibilitat, on es troben tantes vides abocades al consumisme i el treball més alienadors i descoratjadors. Aconsegueix moments de veritable tensió fent present una violència incòmoda en els espais on un espera menys trobar-la (un sopar d'etiqueta a uns elegants salons de palau), un poc com aquella novel·la Dissabte de n'Ian McEwan. No recorda la posada en escena també en Visconti? Encara no som humans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada