En qüestió de dies els arbres s'han despullat del fullam. Una catifa marronosa cobreix el terra dels jardins. La il·luminació nadalenca comença a pampalluguejar, l'hivern glaçador mostra llur rostre amb nocturnitat. El rostre rep les fuetades del fred matiner, necessites més energia per reeixir. Els horitzons del treballador de la paraula s'esquerden, mentre resta indefens agafat a la seua estilogràfica o temptejant les frases sobre el teclat d'un ordinador. Els quaderns s'omplin d'ofrenes al silenci, que demanen d'una alquímia antiga per despertar. El viatge és difícil dins la foscor, a les palpentes entres en la vella gruta dels savis, en el palau petri dels amants de la lletra impresa, olorant l'atmosfera dels volums arrenglerats vinguts per testimoniar, sense esperar cap resurrecció dels morts, ni de la carn. Serà en l'assaig, la provatura, el gargot sovint indesxifrable, el tempteig inesgotable, la giragonsa, el filtrar pausat, la rauxa ingovernable quan es manifesten les llums, la raó, el descobriment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada