Les primeres clarors es manifestaven entre núvols tenyits de rosa, arribava el dia com si al cel s'anés descorrent una cortina o descobrirem un bell rostre darrere un vel quasi transparent. Les parades del mercat anaven prenent forma dins la plaça lleonesa pètria, porticada, portant altres colors, altres textures i sabors. El fred es feia present i es sentia especialment a les parts descobertes del cos, mans, cares quasi desvetllades. El so de la font feia pensar més en sòlid que en líquid. Els pelegrins havien desaparegut dels carrers, també els turistes, amb ells taules i cadires a zones reservades dels carrers restringits al trànsit rodat. De sobte el rigor hivernal s'havia instal·lat entre nosaltres com una fuetada. Em sorprenien els ànecs cabussant-se al Bernesga durant els moments de l'esmorzar. Una cantata bachiana "Plaent repòs, benvolgut goig de l’ànima", l'acurat piano de n'Evans podien contribuir a escalfar la llar improvisada. L'allau de notícies pensava em podien fer perdre perspectiva, de segur que estudiosos i historiadors ens permetran entendre què ha passat, què passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada