Ostres, quina habilitat i oportunitat per demanar els béns de Sixena al senyor ministre de la Cultura i obtenir-ne el vistiplau: les resolucions judicials s'han d'acomplir. En són de llestos aquests aragonesos! La gent d'Elx, pense, podria aprofitar l'avinentesa per reclamar la seua Dama, i la Generalitat Valenciana les obres d'en Sorolla, per exemple. Però, no, no són el mateix cas. Dels immobles immatriculats a favor de l'Església ni parlar-ne, esto está atado y bien atado, inscrit s'entén. Del retorn de los Papeles de Salamanca, tampoc toca, ara es pot consultar tot digitalment, allí se conservan perfectamente. Alguns podran veure en tot plegat una ofrena, un botí, el cobrament d'un deute (històric), una manifestació de la Justícia quasi divina, fins i tot un càstig per haver festejat amb allò tan perillós de l'independentisme. Amb la proclama cèlebre Ens volen furtar la paella s'ha anat fent camí i s'ha arribat molt lluny, llàstima en Camps no reeixís en allò del Retaule del Centenar de la Ploma, ara li ho anaven a tornar els anglesos. Quin deuria ser el criteri pel retorn de les obres? El lloc de naixement de l'autor/autora de l'obra? El lloc per on van ser concebudes les obres? El país del/de la col·leccionista? L'aplicació del 155 o similar? Quin futur els espera als grans museus i col·leccions d'art, públiques i privades del món si la tendència Sixena es generalitza?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada