La lectura dels diaris en paper ha esdevingut costum del passat, enyorat costum això sí. No gose ara llegir els seus titulars exposats darrere un aparador de vidre a la façana del quiosc més proper, endinsar-me en els raonaments d'alguns dels seus columnistes és ja qüestió de devoció, de seguidisme tapant-se el nas i deixar-se portar. Donam un fet i jo te l'explicaré per què ho entengues, al més pur estil trona eclesial. Convenientment passades pel sedàs d'una interpretació professional es conten avui les històries. El vianant/la vianant, entaforat discretament l'aparell de ràdio, pul·lula per carrers i places, en el temps de la comunicació, amb el seu/la seua comunicador/a de referència. En arribar a la destinació escampa la llavor, defensa els posicionaments d'altres que en saben més que jo, sense esmentar, això sí, la font, degudament incorporats al repertori argumental personal. Quan avui el cap regional d'un partit polític diu cal tancar una televisió pública i fer-la plural, un no pot deixar de pensar en una altra televisió que es deia pública i va tancar, en avançat estat de descomposició segurament, oberta en canal a colp de manipulació precisament atiada pel partit d'aqueix cap regional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada