Prop de la Fira del Llibre antic i d'ocasió de la ciutat de Lleó, algú preguntava amb cert disgust sobre el propòsit d'una república independent: quines raons per ser independents? Sovint pense va bé donar explicacions, sovint que no hi ha res a fer amb segons quines qüestions. Si a hores d'ara algú encara no en coneix de raó per ser independentista, per ser més autonomista, més favorable a descentralitzacions i desconcentracions, com que ha restat al marge de debats i propostes per millorar la realitat present. Per molt que donem explicacions o ens en donen, l'actitud de l'altre o la nostra com que no es mourà un centímetre.
Ara hi ha relat, el que ha ocorregut entre la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre i els empresonaments de part del govern català i l'exili d'una altra part se'ns exposa amb una nitidesa clara i polida. Com deia, tot pren volada, és exposat amb ets i uts, amb una lògica demolidora.
El relat periodístic ens arriba a l'hora que el relat fiscal i el judicial. Haurem d'esperar un poc més pel relat històric. Primer que res tenim unes imatges, amb elles gestos, moviments, tota una litúrgia de les accions i els discursos, però reveladora de les veritables intencions. Allò més preocupant sia que et diguen que no es pot ser independentista, que aquesta malaltia ha de ser extirpada, eliminada del cos social. El que no podem permetre és la manca de rigor, la lleugeresa en la construcció d'arguments i contra-arguments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada