Dos mesos de tardor

Diu en Fernando Berlín al seu recomanable vídeo-bloc que després del vint-i-un de desembre a Catalunya les parts hauran de seure's a negociar, també apunta que Espanya és el segon estat més descentralitzat del món. Respecte del primer extrem referit, com que en tinc molts dubtes: negociar el Partido Popular? I respecte del segon, doncs també en tinc molts de dubtes, o com a mínim les coses es podrien fer de moltes maneres, així en matèria de cultura, infraestructures, impostos, estalviant-se uns quants recursos davant els tribunals, clarificant competències, fent i deixar fer. Més enllà del Principat, la fiscalitat espanyola com que va a dues velocitats, la basco-navarresa i la de la resta. Per què no recaptar, una part s'hi queda al territori i l'altra va a un fons comú d'on repartir per equilibrar i també per fer front a allò que tenim en comú? Al final resulta que a més de recaptar diners per l'estat, central, li tens que demanar un préstec per poder mantenir els serveis al teu càrrec. No anàvem tots a una? El debat territorial deuria anar per ací, per posar ordre al finançament, la despesa, en harmonitzar des de la pluralitat, però no, el debat territorial va de cabdills, d'estira i arronsa entre el centre i les perifèries.

Després dels fets d'octubre, cal fer autocrítica, bona, madura, profunda,  per totes les bandes (partits, governs, institucions, ciutadans, entitats, teixits econòmic i empresarial). I això és, va a ser difícil. També forma part dels processos, deuria. Així pel desplegament repressiu que van posar sobre el territori, sobre les persones, sobre el govern, sobre les institucions, la manca de gestos d'acostament de posicions per consensuar polítiques, estratègies de desenvolupament, de convivència, de relació, de construcció social i política, evitant l'enfrontament, la confrontació judicial, acostant pobles i persones, cultures, dinàmiques econòmiques, traient profit dels encerts de l'altre, aportant punts de vista, per la unilateralitat, pel donar l'espatlla, per l'alineament en fronts, pel nodriment de discursos tancats, de relats fets a mida, per la por generada. Perquè es tracta de garantir la convivència pacífica, els drets de les persones, la participació democràtica, i això s'ha posat en perill molt seriosament, i no sols a Catalunya.