La dita sàviament apuntava que tots els canterets nous fan l'aigua fresca. Açò bé a compte del nou govern de les Espanyes. Li hagués agradat fer-lo a en Rivera, però l'ha fet en Sánchez Pérez-Castejón. Per cert, que el primer votà que no a la censura d'en M. Rajoy, perdent pistonada a les travesses successòries i el segon va renàixer, com ja molts han subratllat, de les pròpies cendres, en escac i mat de indiscutible eficàcia i mestria política, com també s'ha escrit durant les darreres hores. En J. M. Aznar, amb posat impertorbable, quasi messiànic, s'ha ofert per aixecar el centre-dreta i hàbilment la veu del darrer ex-president l'ha reivindicat com a propi. A n'Albert ni l'hem escoltat per postular-se per la centralitat, deu estar força ocupat corrent per la banda dreta. Res que no sabérem a hores d'ara. Ministres dones i homes deuen tenir la cartera dels antecessors a la mà i toca repartir premis, esperem que també responsabilitat. Que tot no sia un canvi de rostres està per demostrar, apunten noves formes, nous estils, nous temps, tant de bo l'aigua dels nous cànters calme la set de reforma i equilibri, harmonia i convivència pacífica, de justícia i solidaritat que reclamen persones i pobles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada