L'humor ens permet pegar-li la volta a situacions serioses, relativitzar el que sovint es presenta com a transcendental. L'humor porta el somriure a territoris on sembla vetat, mena de distensió per reprendre el pols d'alguna mena de continuïtat. Si hi ha, que jo diria que sí, un humor valencià, els mitjans àudio-visuals públics valencians, ara pareix que sense les cotilles dels governs populars, són una oportunitat de fer-lo present entre nosaltres.
Aquell govern dream team de la setmana passada ara té que posar-se al tall, els focs que presumíem arribarien han començat a escoltar-se per l'aire aquietat momentàniament per la sotragada de l'adéu Rajoyà. Un ministre, valencià d'Utiel crec, no ha arribat a la setmana, ha eixit a les fotos i poc més que saludar. Mismos perros con distintos collares? Dubtosa defensa d'allò públic des de conductes fraudulentes amb la hisenda pública.
Un vaixell ple de persones travessa la Mediterrània envers València. Oportunitat per la pau i la solidaritat. Molts semblen esmolar també els coltells, disposats a no deixar-ne passar ni una, los españoles primero. Les mirades es dirigiran als nouvinguts i nouvingudes i les autoritats hauran de gestionar. Nous reptes humanitaris, d'una societat poc receptiva als sense recursos, a l'estrany, on tot es paga i els reconeixements van de la mà del que es posseeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada