Amb alguns autors semble començar la casa per la teulada. M'ha passat amb n'Antonio Pereira. Cert que abans de llegir res d'ell, ja havia llegit varies vegades la placa que dóna testimoni de la seua casa a la ciutat de Lleó, a tocar del riu Bernesga, a la marge esquerra, placa on es pot llegir va ser allí on va escriure part de la seua obra, des d'aleshores que mire els finestrals dels apartaments tot i tractant de fer-me una idea de per on guaitava l'escriptor. Arran de la Fira del llibre lleonesa vaig adquirir un petit volum sobre l'autor desconegut, que recull les intervencions d'una trobada que el tenia com a protagonista, i que van titular Antonio Pereira y los lectores de poniente. El llibret m'ha acompanyat els darrers dies, i si el seu títol em resultava un poc incòmode per allò del ponent, m'ha servit per covar cert desig/interès de llegir l'autor vilafranquí, de Villafranca, la del Bierzo, mestre del conte he entès. Això del ponent acaba essent una referència, crec, tot i subratllar-se les vinculacions no tan sols amb Galícia, també amb Portugal, d'aquest autor en llengua castellana. Pereira? Tabucchi? Jo mateix ara he esdevingut un lector de ponent, i bloger ponentí, ben mirat des del país dels valencians i valencianes. Tornant al conte, en Josep Mª Domingo mostra, pel que porte llegit fins ara, al seu Extraviari, una galeria de personatges extraviats a la recerca de, o tractant de no perdre més del que porten perdut, o de conservar quelcom d'allò estimat o tingut com a propi, en trànsit també fins un punt de no retorn, un poc al límit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada