En Josep Maria Domingo ofereix a Extraviari (in púribus llibres) un conjunt de relats, de contes breus, variat, divers, galeria de personatges que convida a ser recorreguda sense presses, tot deixant-se suggerir pels encertats títols que fiten la lectura del volum. La portada mostra un alpinista en plena ascensió (podia ser també algú entre hortes, un conductor dins una autovia, algú que salta amb paracaigudes, se m'acut en llegir alguns texts), entre núvols i clarors, sobre una superfície sembla que nevada, convidant-nos a seguir les seues passes envers el cim on culminaran esforços i coneixences. El camí de pujada portarà patiments, recordances, un punt d'humor, fins i tot negre, aparicions memorables, moments on prendrà cos deixar-ho córrer i tornar, un no saber si xafes terra o t'has fos amb el cel. L'absurditat deixarà pas a les constatacions més planeres, el somni es barrejarà amb la vetlla més lúcida, una aparent solidesa amagarà durant la travessia incerteses i dubtes que no deixaran de posar-nos a prova, extraviats maldem per trobar-nos d'alguna manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada