Aquella Europa somiada se'ns trencava amb les seues polítiques migratòries, una Mediterrània farcida de cadàvers, una xenofòbia malaltissa. Sabem que no n'hi ha prou amb solidaritat, que calen polítiques actives per aturar l'hemorràgia salvatge dels països africans, principalment. Dins nostre cada vegada té menys cabuda allò públic i un troba a faltar, una vegada més, l'església catòlica recolzar amb veu alta les accions de suport als més desvalguts, per exemple. Que l'episodi de l'Aquarius no siga una operació d'imatge, una més d'una tèrbola campanya electoral, per projectar falses expectatives i responga a la voluntat decidida d'engegar fermes accions humanitàries, millor, escriuré humanes.
La posada en marxa d'Àpunt televisió és possible permeta donar visibilitat al país amagat, a la llengua silenciada, projectar tot el que el valencià atresora. La llibertat no es desplegarà mentre tinguem la boca tapada, els ulls enfosquits per una imatge única. La doble moral d'alguns els posa en evidència quan posen cullerada una vegada i una altra en quelcom que simplement ignoren o que també, senzillament, ja han oblidat. Que les renúncies d'uns molts a la llengua, a la cultura a la que dóna suport no ens facen també a nosaltres distanciar-nos-en, renunciar, avergonyir-nos-en. Sé que, ja d'entrada, a molts els fa nosa, i molt, el desvergonyiment, però, per exemple, en escoltar allò de la cosa més dolça i fina, o el veles e vents han mos desigs complir un no dubta qui és, d'on ve, sense renunciar a llegir el Quixot en castellana llengua, ni d'aprendre les llengües que calga, també la portuguesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada