Alguns articles de la premsa digital insisteixen (n'Elordi, en Garí) en la contradicció Partido Popular-regeneració/renovació. Si els candidats i les candidates que podem veure als telenotícies són els que van a portar a terme aqueixa acció, doncs que de dubtes se'n plantegen uns quants. A més a més, el partit amb més afiliats i afiliades del món mundial va i resulta que no en tenia tants i tantes, i poca gent estava al dia del pagament de les quotes, aleshores: d'on eixien els diners, a banda de subvencions públiques, per tanta despesa electoral? Que hi ha algú? Em passa pel cap que el partit de les dues pes acabarà dissolt i fos en l'invent que encapçala el nacionalista que no pot veure el nacionalisme, al que tornen boig els colors i es posa ulleres españolas, muy españolas per fer anàlisi de qualsevol cosa.
Assistim també darrerament a la crítica al tercer poder, el judicial. Que si tampoc hi va haver transició, que si allò de la independència i imparcialitat no s'acaben de veure, que si endogàmia, que si conservadorisme exagerat, que si elits i majoria, que si aplicació cega de la llei, no tanta, que hi ha que fer crítica i autocrítica, que si hi hauria que canviar el sistema de selecció, que si caldria que s'aproparen a la realitat. Alguna cosa no funciona, només cal veure arribar a un petit cap de partit judicial, perdut a la geografia de les Espanyes, a un jutge o jutgessa acabats d'eixir de l'escola judicial i demanar que el/la tracten de vostè. Ara em posaré la perruca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada