Nit de fogueres, de desitjos, de retrobaments, simplement de testimoniar l'alegria de viure amb una presència, capvespre de petards i coets. Hores vora el balcó rebent l'aire agradós de la mar, o a l'estudi tractant de comprendre o deixant anar pensaments. Repòs dels dies nerviosos, de les dinàmiques paralitzants, aparcant el programa d'actes al solar dels oblits. El llarg temps de l'estiu s'obria com un meló d'Alger, d'un roig viu, de sabor refrescant, de carnositat generosa. Fugir de tot artifici, fugir de tot deliri de grandesa o pretensió maximalista. Vagarejar entre les onades o deixar córrer entre els dits un grapat de grans d'arena fina. Definitiva oportunitat per tornar a escoltar, aproximar-se al silenci discretament, pel joc ritual del badar insubornable, pels cabussons dins les pàgines de lletra impresa, dins la platja acollidora. Sense massa explicacions, sense arraconar el somriure o l'aproximació amable. Exposició transitòria a la insolació des del refugi estratègic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada